Tipus de malalties mentals

 

Hi ha diferents tipus de malalties mentals, però encara que al llarg de la història s’han fet diferents intents per agrupar-les per categories, segueix havent-hi alguns desacords entre models.

No obstant això, actualment s’accepta el sistema de diagnòstic psiquiàtric proposat per l‘Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (“DSM-IV”), que distingeix, entre altres: trastorns de l’estat d’ànim, trastorns psicòtics, trastorn d’ansietat, trastorns sexuals, trastorns de la personalitat, trastorns del son, trastorns de la conducta alimentària, trastorns cognoscitius, etc.

A continuació es defineixen algunes malalties mentals:

Esquizofrènia: és un trastorn psicòtic caracteritzat per un desordre cerebral d’aparició aguda i gairebé sempre reversible, però que a la llarga pot arribar a deteriorar la capacitat de les persones per pensar, dominar les seves emocions, prendre decisions i relacionar-se amb els altres. Els símptomes de les fases agudes solen ser deliris (idees falses que l’individu creu cegament), al·lucinacions (percepcions de coses, sons o sensacions que en realitat no existeixen) o conductes extravagants. És una malaltia crònica, complexa i que no afecta per igual a tots els pacients. Apareix normalment en l’adolescència i afecta a un 1% de la població mundial. Existeixen tractaments molt efectius per a les crisis.

 

Trastorn de la personalitat: es tracta d’alteracions del mode d’ésser propi de l’individu, de la seva afectivitat i de la seva forma de viure i de comportar-se, que es desvien del normalment acceptable en el seu entorn i cultura. N’hi ha de diferents tipus: personalitat paranoide (persones amb gran desconfiança i recel en tot el que li envolta), esquizoide (persones introvertides, retretes, que eviten el contacte social i no expressen emocions), personalitat obsessiva (persones rígides, perfeccionistes, escrupoloses), etc. S’estan investigant tractaments psicoterapèutics específics.

 

Depressió: és un trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per una tristesa profunda i immotivada, disminució de l’activitat física i psíquica, falta d’interès o plaer en gairebé totes les activitats, sentiment d’impotència, falta de valor i esperança, sentiment de culpa, plor incontrolable, irritabilitat, pensaments sobre la mort o intents de suïcidi. És una de les malalties mentals més comunes. Pot aparèixer en qualsevol edat. Una de cada 5 dones i un de cada 10 homes pateixen depressió alguna vegada en les seves vides. Existeixen tractaments molt efectius.

 

Trastorn bipolar: és un trastorn de l’estat d’ànim anteriorment conegut com a malaltia maniacodepressiva que es caracteritza per la presència cíclica de períodes de fase maníaca (d’elevació de l’estat d’ànim, eufòric, expansiu i irritable) i fases de depressió (pèrdua d’interès o plaer en totes les activitats, abatiment, sentiments d’infravaloració o de culpa; dificultat per concentrar-se o prendre decisions, i pensaments recurrents de mort, etc.). Existeixen tractaments molt efectius.

 

Ansietat: és un trastorn caracteritzat per la presència incontrolable de preocupacions excessives i desproporcionades, centrades en una àmplia gamma d’esdeveniments i situacions reals de la vida, i acompanyades en general de símptomes físics, tals com sudoració, nerviosisme, inquietud, palpitacions, etc. Té tractament efectiu.

 

Anorèxia nerviosa: és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per una rebuig a mantenir un pes corporal mínim normal, en una por intensa a guanyar pes i en una alteració significativa de la percepció de la forma i grandària del cos. Actualment es disposa de tractament.

 

Fòbia: és un trastorn caracteritzat per l’aparició d’un temor irracional molt intens i angoixant a determinades persones, coses o situacions, el que sol donar lloc a comportaments d’evitació. Hi ha tipus diferents segons l’objecte causant: fòbia social (a situacions socials), claustrofòbia (a llocs tancats o d’on és difícil sortir), fòbia a certs animals, etc. Hi ha tractaments psicoterapèutics eficaços.

 

Trastorn obsessiu compulsiu: és un trastorn d’ansietat caracteritzat per la presència d’obsessions (idees i pensaments de caràcter persistent que l’individu reconeix com intruses i absurdes i que causen un malestar i ansietat) que la persona intentarà mitigar amb les compulsions (comportaments o actes mentals de caràcter recurrent). Per exemple, és el cas de les persones que sempre senten que tenen les mans brutes i se les renten massa freqüentment. Hi ha tractaments, d’efectivitat variable.

 

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat: és un trastorn que apareix en la infància i que es caracteritza per un patró persistent de desatenció (fàcil distracció per estímuls irrellevants) i/o hiperactivitat-impulsivitat (moure’s i parlar massa). Hi ha tractaments bastant eficaços.

 

 

Causes de les malalties mentals

 

El trastorn mental respon molt poques vegades a models simples de tipus causa-efecte. Les causes de les malalties mentals són probablement múltiples i, en alguns casos, són desconegudes.

 

Se sap que factors com alteracions en la química del cervell o altres mecanismes biològics, predisposició genètica, factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc. poden influir poderosament en la seva aparició i curs, però no es coneix amb exactitud ni en quin grau impacta cada un d’aquests factors, ni quines combinacions es produeixen significativament en cada cas.

 

 

Qui pot patir una malaltia mental?

 

Tots tenim probabilitats de patir una malaltia mental, igual que ocorre amb molts altres tipus de malalties.


De fet, una de cada quatre persones sofreix un trastorn mental al llarg de la vida. Encara que teòricament hi podria haver persones amb més predisposició genètica que altres a patir-ne, els factors ambientals poden afectar de forma determinant en l’aparició de trastorns mentals, amb la qual cosa tots hi estem exposats.


Encara que segur que tots en algun moment de la nostra vida hem experimentat sentiments de tristesa, ansietat, insomni, etc. cal destacar que aquests símptomes es consideraran només un trastorn mental quan provoquen un comportament social desajustat (és a dir, un deteriorament significatiu social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu), causen un important malestar subjectiu i són persistents en el temps.

 

Les malalties mentals tenen cura?

 

Les malalties mentals poden curar-se o controlar-se amb un tractament adequat.

 

Fins fa només unes dècades, moltes persones afectades per malalties mentals passaven la major part de la seva vida ingressades en centres d’asil o tancades a casa. Actualment la majoria dels pacients són tractats essencialment en l’àmbit comunitari i solen integrar-se en la societat, gràcies a un canvi de mentalitat i als avanços aconseguits en tractaments.

 

Els tractaments poden ser diferents segons el tipus de malaltia i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas. Freqüentment es combina el tractament farmacològic amb mesures de rehabilitació sociolaboral, psicoteràpies i suport familiar. El suport psicoterapèutic és important per afrontar els efectes de la malaltia en la seva vida social, familiar i professional. S’utilitzen tractaments psicosocials especialitzats, com són: programes de rehabilitació, teràpies conductuals i de comportament social, psicoeducació dels afectats i les seves famílies, etc.

 

Destaquem que encara hi ha un important nombre de persones que pateixen una malaltia mental i no acudeixen a rebre tractament a causa de l’estigmatització que hi ha sobre aquest tipus de malalties.